capitol 1

Ja fa dies que visc de dia i camino de nit. Necessito pensar, ni en tonteires ni en pollo solucions ni en euros. Ha d´aflorar quelcom important que, presumpciò d´innocencia, intueixo que espera per entrar en escena. La nit d´entre setmana. El silenci d´entre dies. Tot dorm i Milulls et contempla amb despreci, molest per la molestia de mirar qui ets, de reüll cluc. Espera a seduïr-te o guillotinar-te. Encara som novells i no ens coneixem. Qui ens ha presentat? menjem a la mateixa taula? no tutees, que som franquicies de carrer.
El terra es moll, i el cel tambè, empapat d´estels de somnis perduts i no recuperats. Ni un núbol serveix de coartada al camiò cisterna, el neteja catifes de la merda comuna, per dir que ell no ha estat, jo no he sigut, i jo tampoc, i jo tampoc. Terrorista d´aigua fecal en dies de sequera. No importa, els llençols de petroli faran olor a jabon de Marsella i es podran tornar a embrutar, però la primera impressiò, la que des del cotxe s´escup al mateix temps que es conecta la ràdio i es maleeix al dropu del davant, amb el típic segur que es una dona, es la que compte.