Capitol 1 - entr 8

Apuro la cigarreta bucòlics light sense sucre, m´estimo i m´aprovo, assegut en un banc dur i fred. T´estimo i t´aprovo si hi han iens diu el dur el fred i el banc. Multinacionals, multiuniversals, multiatòmiques, multiplicadores de calers. Serps escapçades que caminen amb potes alienes sempre cap amunt. Sempre. Oferta de treball, currículum vitae, probes psicotèctiques i entra al salmò que ja saps cap a on has de nedar si et pica l´entrecuix i vas calent. Riu amunt. Ho diu l´empresa. Des de els principis del dies, abans del big bang, abans del gènesis, abans de deu ho diu l´empresa. I si no t´ho creus, deixa el rem d´esclau, que ni ha deu mil que volen el teu lloc. No calen explicacions. Un antibiòtic? Si us plau, possim un ser conscient del que passa i un disfrutar del camí. Recordar que quan ajudaves a saltar el tres de deu salt d´aigua amb folre i manilles, just en el moment en que les braves repicaven les pedres i el sol acaronava el llom de l´empresa-salmò ibèric i la força de la gravetat t´omplia greument la panxa, tu estaves allí, esquivant la confrontaciò en comptes de vèncer, llegint i entenent la poesia, japonesa, el haiku como camino espiritual. Una opciò mes que penja del fil. I quan arriba a la fi, arribar o morir, i es deixen anar cagades d´hormones fertilitzades de dividents, hi han dues opcions; continuar o morir. Tu mateix. No esperis recompensa, sempre hi ha gana i el nen plora. Ocellets amb el bec obert que mai tenen prou i piulen sense parar. Mas madera i els objectius estan per generar mes objectius. O ho fas tu o un altre, haiku.