Capitol 1 - entr 4

Ja el veig. Es l´homeboy, el que cada dia i a la mateixa hora, acabat de sortir de la dutxa amb tratge de primera comuniò i colonia de Nenuco amb Axe, un nen especial, remena les papereres sense trobar res. Segueix una pauta estratègica, m´estimo i m´aprovo, un recorregut cíclic que cada dia recomença no se on i finalitza no se quan. Els ilusionistes del vist i no vist ja han passat i has de matinar encara mes, que no ho entens? El saludo i no saluda, dubta de mi. Pensa, segur, que el putejo buidant els seus cofres. Nomes miro, amic. En el terra, al costat del tòtem, hi ha una bossa. Fins i tot a ensopegat i renegat. Li he llegit els llavis, hòstiaputa. Però a ell no li interessa el que es perd, si no el que es tira. I ningù tira una bossa a terra, la perd, i si la tira, no ho fa a terra, ho fa en una paperera, i això li han ensenyat a l´escola i tothom ho fa així. Ho diu el-lo-la-los-las professor professora. I punt. No vol les coses que es perden perquè s´han de tornar. Oficicina d´objectes perduts al fons a la esquerra. Les coses que es tiren, te les pots quedar. Siau amic, demà tindras una nova oportunitat en un altre nit.