Capitol 1 - entr 6

El que no acabo d´entendre es perquè, si soc un alter ego, estic tan aborrit. Podria ser invisible i colar-me en les cases i espiar la gent, podria volar, podria ser super guapo, podria ser un super místic, podria ser un super lo que sea, podria ser el que sempre he volgut ser i mai m´he atrevit a ser en comptes de ser ningù i de passar la nit caminant i pensant. Potser es la por a que la realitat superi la ficciò, com li passa al Kluun reetiquetat, Van de Klundert recepta original del coronel, que aconsegueix supervendes al pais de les tulipes i dels molins quadrats quan una dona va al metge, i la gent el confon amb ell mateix, el promiscu, que s´en va al llit amb noies joves i desconegudes i comença altres relacions mentre la seva dona lluita contra el càncer de mama. I plora la mama i plora la dona, cabrò. Podria ser ell, no passa res, es una pel.lícula, tanca la tele i ja està. Si això no pot ser, i podria es un condicional, seria molt demanar poder fer frases un xic mes llarges, mes descriptives i no tan esotèiques i conceptuals, basades en l´acciò-relaciò-feedbâk amb una gramàtica i una ortografia mes acurada als temps que corren? Qüalsevol dia et lleves i t´han trasplantat el cos i no series ni el primer ni l´ùltim. La casa nostra, camorra, un petò i qui avisa no es traïdor.