Capitol 1 - entr 11

Dos homes caminen en la meva direcciò carregats per la cara de males intencions. O son quinquis o son policies o s´han perdut. Inspiro profundament, m´estimo i m´aprovo, i espero aconteixements. Son secrets de paisano que no ho diries, documentaciò i que hi fa aquí, preguntes i troles. Els he vist la cartutxera d´aixella de tres hores lluny amb el pistolon i marcant paquet. No seria mala idea fer mariconeres d´aixella per possar la cartera i el mòbil, segur que la gent ho compra, quedaria molt mascle irakià en el dessert compartint converses amb el Rambo. Guerra santa. Ho patento i hem forro, Antonio, i aquest estiu els xiringuitos de la platja estaran plens. Vinc de la feina cap a la feina, mai no dormo, pluriempleo. De professiò Alter Ego. Si, es molt cansat, esgotador, mai no saps que et passarà ni que pensaras. La motxilla es meva amb el menjar el telefon i mil coses que fan falta, kit de supervivència. No ho sap prou bè, de vostè que es mes respectuos. I una llibreta per fer inventaris. La vol veure? No, no he vist cap lladre robant botigues i cotxes i bosses. Anirè en compte, por la cuenta que me trae. Un caramel? No gràcies, no acceptis caramels de desconeguts, per la droga i aquestes coses. Segueixen el seu camí treient fum de les llaminadures, 007´s amb llicencia per preguntar i malfiar i detenir i enmanillar i protegir i cobrar, es clar. La esencia del mal. Retorna el seu col.lega dels ceros i dels sets a l´acciò despres de cincuanta anys de teràpia del son, antiaging. En la seva última seriosa creaciò Faulks va necesitar cinc anys. Per ressusitar el complex i dens personatge Bond la friolera de sis setmanes i no he anat a Jamica ni hi vull anar. Marcant paquet amb un parell, si senyor.

Capitol 1 - entr 10

Recoloco la llibreta dintre de la bossa i me la penjo a l´espatlla. Surto d´excursiò IndianaJons en busca de la fuente perdida, no gaire lluny, cuatre passes mes enllà. Una font moderna amb manual d´instruccions en cd i una direcciò d´email per si hi ha algún problema.Servei 24 hores. No porto l´ordinador a sobre i mai llegeixo les instruccions d´us. Mal fet, no li podras treure tot el rendiment. Una mica d´aigua de boca, dame argo siusplau, que tinc la set seca. L´aigua te gust i amaga dintre del seu interior tots els souvenirs acumulats en el viatge. Característiques organolèptiques. Deneí i adn. Origen Ter-Llobregat en dies de sequera, amb possits de fang de torre de campanar al descobert, amb microorganismes de pedres i plantes industrials i algues d´uns peus que algú es va rentar, macarrons. Clor, molt de clor per a la desinfecciò, que no falti. Preocupaciò i responsabilitat, la seva especie està en vies d´extinciò. En aquesta plaça tambè hi puc seure, encara que sigui a terra. Un xiclet. L´aigua no m´ha deixa´t un bon record, mal rotllo. De fresa sense sucre per les dents, que no decaiguin. Segueixo amb el treball de recerca.

Capitol 1 - entr 9

Obro la bossa sense intenciò de tafanejar però amb morbosa curiositat. Tanco els ulls i la ma dreta es la que observa. Teràpia del tacte. Trobo una llibreta amb espirals. Bon dia doctor doctor doctor i ens donem la ma. Segueixi la lot, que ja ha començat la sessiò. Una llibreta insipida d´entrada i buida de continguts i un boli detingut en la espiral i frenat, dejadme que lo apunto de un tortazo, i fulls quadriculats per a miops. S´ha de fer un inventari de bossa trobada de matinada en un carrer. Passo ratlla a sota del títol, escrit amb majúscules. Primera entrada, ante notario, una llibreta. El boli pinta de conya. El boli va amb la llibreta o l´apunto apart? Um, difícil. Millor canto el moola mantra, i m´inspiro; Om Sat Chit Ananda Parabrahma Purushothama Paramatma Sri Bhagavathi Sameta Sri Bhagavathe Namaha. Si no saps que vol dir, es manifesta l´energia. Si saps el seu significat, es manifesta multiplicat per mil. Tu mateix Pere. Millor incorporo el boli a la llista. Segona entrada. Un boli que pinta de conya. Rellegeixo l´inventari, curt però potent i trobo que , vist per el notari, li falta una concreciò. El numero de fulles de la llibreta. No voldria que la persona que ha perdut la motxilla es penses, deunosguard, que li he xoriçat fulles de miop. Una, dori, teri, cuteri, mata, laveri, viri, virò. Setenta nou, sense comptar la del inventari. Ja ho entendrà. Primera entrada. Una llibreta amb setanta nou fulles i un inventari. Si que es cansat, això de tafanejar una bossa. Tinc set.

Capitol 1 - entr 8

Apuro la cigarreta bucòlics light sense sucre, m´estimo i m´aprovo, assegut en un banc dur i fred. T´estimo i t´aprovo si hi han iens diu el dur el fred i el banc. Multinacionals, multiuniversals, multiatòmiques, multiplicadores de calers. Serps escapçades que caminen amb potes alienes sempre cap amunt. Sempre. Oferta de treball, currículum vitae, probes psicotèctiques i entra al salmò que ja saps cap a on has de nedar si et pica l´entrecuix i vas calent. Riu amunt. Ho diu l´empresa. Des de els principis del dies, abans del big bang, abans del gènesis, abans de deu ho diu l´empresa. I si no t´ho creus, deixa el rem d´esclau, que ni ha deu mil que volen el teu lloc. No calen explicacions. Un antibiòtic? Si us plau, possim un ser conscient del que passa i un disfrutar del camí. Recordar que quan ajudaves a saltar el tres de deu salt d´aigua amb folre i manilles, just en el moment en que les braves repicaven les pedres i el sol acaronava el llom de l´empresa-salmò ibèric i la força de la gravetat t´omplia greument la panxa, tu estaves allí, esquivant la confrontaciò en comptes de vèncer, llegint i entenent la poesia, japonesa, el haiku como camino espiritual. Una opciò mes que penja del fil. I quan arriba a la fi, arribar o morir, i es deixen anar cagades d´hormones fertilitzades de dividents, hi han dues opcions; continuar o morir. Tu mateix. No esperis recompensa, sempre hi ha gana i el nen plora. Ocellets amb el bec obert que mai tenen prou i piulen sense parar. Mas madera i els objectius estan per generar mes objectius. O ho fas tu o un altre, haiku.

Capitol 1 - entr 7

Estic al costat de la bossa. Es negre, gran i està grassa. Una bomba? no estic a Euskadi, ni al Liban, ni a Txetxenia i en aquest carrer no hi ha res per morir. Esperarè una mica, per si torna qui l´ha perdut. Un cigarret fumando espero quedarà molt bè, d´escena de pel.lícula. Andorrà, per lo dels dotze points. No fumo? Collons, menys mal que puc dir tacos. Ni fumo ni bec i ja puc entrar al santoral, per la porta de servei. Mes que bossa es motxilla barata decathlon reforçada per fer excursions de nit i de passada pensar. Segur que m´escau de puta mare. Un mirall si us plau i m´espero dos minuts mes, i contarè fins a deu, i si passa un cotxe ara mateix la deixo i segueixo camí, instants dels temps. Dreta , esquerra, dreta, esquerra, partit de tenis Roland Garros. Amunt? Res. Agafo la motxilla per la nansa i la pujo fins l´alçada dels ulls. Pesa un ou. Hi ha una etiqueta amb un nom que no coneg i un telefon que tampoc reconeg. Tinc mala memòria per els nùmeros de telèfon i el meu mòbil està sense bateria i no porto mòbil. Mai el porto quan surto a pensar. Normes de la casa. Reservado el derecho de admision.

Capitol 1 - entr 6

El que no acabo d´entendre es perquè, si soc un alter ego, estic tan aborrit. Podria ser invisible i colar-me en les cases i espiar la gent, podria volar, podria ser super guapo, podria ser un super místic, podria ser un super lo que sea, podria ser el que sempre he volgut ser i mai m´he atrevit a ser en comptes de ser ningù i de passar la nit caminant i pensant. Potser es la por a que la realitat superi la ficciò, com li passa al Kluun reetiquetat, Van de Klundert recepta original del coronel, que aconsegueix supervendes al pais de les tulipes i dels molins quadrats quan una dona va al metge, i la gent el confon amb ell mateix, el promiscu, que s´en va al llit amb noies joves i desconegudes i comença altres relacions mentre la seva dona lluita contra el càncer de mama. I plora la mama i plora la dona, cabrò. Podria ser ell, no passa res, es una pel.lícula, tanca la tele i ja està. Si això no pot ser, i podria es un condicional, seria molt demanar poder fer frases un xic mes llarges, mes descriptives i no tan esotèiques i conceptuals, basades en l´acciò-relaciò-feedbâk amb una gramàtica i una ortografia mes acurada als temps que corren? Qüalsevol dia et lleves i t´han trasplantat el cos i no series ni el primer ni l´ùltim. La casa nostra, camorra, un petò i qui avisa no es traïdor.

Capitol 1 - entr 5

L´arbre de la dreta canta, xiuxiueja una cançò de bressol i mou les fulles al ritme que imposa la brisa urbana carregada de toxines vàries a determinar. Mirar etiqueta d´ingredients. De lluny, un arbre es un arbre i te la forma d´un arbre, la suma d´un tronc i unes branques, però si fas zoom cada branca es un altre arbre, amb tronc i branca, i mes zooms i mes troncs i mes branques. Estructura fractal. Ho diu el doctor chaos per als amics, caos en català, Devaney a casa seva. Els sistemes naturals no tenen la nostra geometria, la tradicional, la dels nostres pares, productes humans on tot s´asembla a un cup o a una esfera o a una piràmide. Deliriums tremens. Si entens els fractals, entens els caos. M´agrada l´arbre, tal i com l´han parit. Sense fractals, sense caos, sense saber tant per disfrutar mes. Escolto com canta, dorm fill non non.

Capitol 1 - entr 4

Ja el veig. Es l´homeboy, el que cada dia i a la mateixa hora, acabat de sortir de la dutxa amb tratge de primera comuniò i colonia de Nenuco amb Axe, un nen especial, remena les papereres sense trobar res. Segueix una pauta estratègica, m´estimo i m´aprovo, un recorregut cíclic que cada dia recomença no se on i finalitza no se quan. Els ilusionistes del vist i no vist ja han passat i has de matinar encara mes, que no ho entens? El saludo i no saluda, dubta de mi. Pensa, segur, que el putejo buidant els seus cofres. Nomes miro, amic. En el terra, al costat del tòtem, hi ha una bossa. Fins i tot a ensopegat i renegat. Li he llegit els llavis, hòstiaputa. Però a ell no li interessa el que es perd, si no el que es tira. I ningù tira una bossa a terra, la perd, i si la tira, no ho fa a terra, ho fa en una paperera, i això li han ensenyat a l´escola i tothom ho fa així. Ho diu el-lo-la-los-las professor professora. I punt. No vol les coses que es perden perquè s´han de tornar. Oficicina d´objectes perduts al fons a la esquerra. Les coses que es tiren, te les pots quedar. Siau amic, demà tindras una nova oportunitat en un altre nit.

Capitol 1 - entr 3

En el surrò, pastoret de que vas, porto el llibre de les pautes mentals que tinc a la consciencia i que em produeixen dolor, mal, patiment físic, viacruxificciò i l´explicaciò del que passa. Això tranquilitza. Tinc el nas carregat amb mocs verds i espessos que no deixen entrar l´aire. O Vicksvaporù o consulto l´oracle; .. nariz cargada es igual a falta de autovaloración, en castellà que es com mes de metge amb bata blanca i ulleres penjant amb molts bolis a la butxaca de molts colors, que segur que no pinten. Recepta amb nùmero de col.legiat no ti fixis, saber quin es l´origen i fer-lo conscient, voler que marxi de casa i repetir mil milions de vegades, fins que t´ho aprenguis de memòria i t´ho creguis amb sang el mantra corresponent; m´estimo i m´aprovo. Genial, no sona malament, m´estimo i m´aprovo. Deixa un cert regust al pas de boca amb tons de prèsseg madur i regalecia i cireres de migtemps i terra humida de l´empordà, nascut entre Blanes i Cadaques molt tocat per la tramuntana, i .... m´estimo i m´aprovo, bona medicina, si senyor, un bon parenostre que estas en el cel. Mil milions de vegades i ja respiro millor. Amèn.

Capitol 1 - entr 2

Faig un "Search" mentre camino. Rebusco algun fil de gersei, agafar-me per no caure, evolucionar, pensar, asimilar, diluïr, filtrar i el que es mes fort s´adapta i viu, principi de vida. Mes exercicis de fitness per al cervell, encara falten hores de vol i els pasos de les “crocks” malgastades resonen muts. Caminar i pensar, res que et distregui. File not found i et fots. Carrer Sant Pere, Plaça Vella, relat del Benedetti amb el seu “Pudo leer: Nogaró, Cine Club, Porley Muebles, Marcha, Partido Nacional” ..... i miss amnesia, mosquita muerta, tot es nou cada cop que s´hi passa i et recomano el conte, Jordi.

Puc ser cursi. Tan sols Milulls es pot ruboritzar però no ho farà. Abuelito dime tu, milers de coses que mai dius Heidi, per què no queda bè sense dolars, dels americans, cubata de cocacola nit amb un trago de Four Roses i no m´agrada l´alcohol. El problema de ser abstemi. Guardo la etiqueta per a la col.lecciò. El resto, convenientment reciclat, segueix el curs de la seva, que ja no es meva, trajectoria vital. M´he quedat sense poder estimular la dopamina, hormona, neurotransmisor, principal alquimista del plaer. Tots els camins condueixen a Roma, i totes les drogues busquen el seu estimul. Cleopatra. La reina del mambo. Trobo lligada al fil de gersei la glandula de la diva model discoverychaneln5 amb accent mexicà. Podria estimular-la directament sense intermediaris? concentraciò. La visualitzo, la activo i una mosca amb tuneladora trenca la catenaria i el servei de rodalies es torna a aturar. Res, no sento res. Segueixo caminant.

capitol 1

Ja fa dies que visc de dia i camino de nit. Necessito pensar, ni en tonteires ni en pollo solucions ni en euros. Ha d´aflorar quelcom important que, presumpciò d´innocencia, intueixo que espera per entrar en escena. La nit d´entre setmana. El silenci d´entre dies. Tot dorm i Milulls et contempla amb despreci, molest per la molestia de mirar qui ets, de reüll cluc. Espera a seduïr-te o guillotinar-te. Encara som novells i no ens coneixem. Qui ens ha presentat? menjem a la mateixa taula? no tutees, que som franquicies de carrer.
El terra es moll, i el cel tambè, empapat d´estels de somnis perduts i no recuperats. Ni un núbol serveix de coartada al camiò cisterna, el neteja catifes de la merda comuna, per dir que ell no ha estat, jo no he sigut, i jo tampoc, i jo tampoc. Terrorista d´aigua fecal en dies de sequera. No importa, els llençols de petroli faran olor a jabon de Marsella i es podran tornar a embrutar, però la primera impressiò, la que des del cotxe s´escup al mateix temps que es conecta la ràdio i es maleeix al dropu del davant, amb el típic segur que es una dona, es la que compte.

Un somni

..... camines per un pas estret entre un riu salvatge a l´esquerra i un bosc dens a la dreta .....

Arribes a un cul de sac, doncs el riu es una cascada i el bosc una paret verda. Tan sols el caminet que segueixes es converteix en un tobogan en pujada per on baixa purpurina color d´or. Com que es l´unica via possible, pujes com quan erets petit, agafant-te als laterals, però t´en adones que els peus no rellisquen, i pots pujar sense por. Quan arribes a dalt del tobogan, trobes una piscina enorme de purpurina d´or. I llavors, entens que en realitat son boletes d´or. L´únic camí que veus es la piscina, així que t´hi tires. Però l´or es converteix en un remolí que t´enpassa cap a dintre.

Caus al buit dins d´una coba, fins que uns braços enormes t´atrapen ..... i et tornen a la cascada d´aigua i el tobogan de purpurina (que ara ja saps que es or) i la paret de bosc.

Tornes a pujar corrents cap a munt, i obserbes que a l´esquerra hi ha un tobogan de gel que puja. Sembla que no podras pujar per què el gel rellisca, però camines sense problemes per el gel fins que arribes al capdemunt. Que hi ha? Ara si que mires be per tot arreu, i l´ùnic que obserbes es un gran forat negre amb un tronc d´arbre que puja de les profunditats. A la teva alçada, surt una branca gruixuda de on penjen tres cordes. Es evident que has de saltar a una corda (quina?), gronxar-te i arribar a l´altre cantò.

Però saps que totes les opcions son fallides. No ho intentes, però ho saps. Fins que entens que has de saltar a la branca i pujar per el tronc cap a munt. I així ho fas, i arribes mes amunt.

Aqui et trobes una cosa petita i amb molta energia. Entens que es un anell,però no es veu be. Te´l posses.

Mires l´horitzò satisfet .... has fet un dur camí

DECLARACIÒ D´INTENCIONS

En dies com aquests
de tòpics sords
i subtils frases fetes

(que per massa repetides
es perden en miseries)

Una espelma vull encendre
per agraïr la teva confiança
i permetre´m aportar
un polsim de magia
al teu cor, la teva casa

Mai per una compra

sempre per una paraula
sincera i alibiada
molts cops agobiada,

sempre per una rialla
joiosa i animada
molts cops estresada.

Gràcies,

Carme, Joan, Lluisa, Miquel,
Marisa, Martí, Cesca, Manel,
Marta, Ramon, Emma, Joel,
Judit, Mireia, Txell, Isabel,

I a tu ......... que no he descrit el teu nom

I a tots aquells que darrera un vel
d´anònima presencia i anel
em permeten ser
millor persona que carnisser.

Bon dia a tothom !!!!

Bon dia a tothom !!!!

Per fi !!!! ja he aconseguit de fer el Blog.

No ha estat tasca fàcil, però les coses fàcils tampoc son llamineres.

Comencem doncs ....... molta energia per a tots

Namaste