Capitol 1 - entr 3

En el surrò, pastoret de que vas, porto el llibre de les pautes mentals que tinc a la consciencia i que em produeixen dolor, mal, patiment físic, viacruxificciò i l´explicaciò del que passa. Això tranquilitza. Tinc el nas carregat amb mocs verds i espessos que no deixen entrar l´aire. O Vicksvaporù o consulto l´oracle; .. nariz cargada es igual a falta de autovaloración, en castellà que es com mes de metge amb bata blanca i ulleres penjant amb molts bolis a la butxaca de molts colors, que segur que no pinten. Recepta amb nùmero de col.legiat no ti fixis, saber quin es l´origen i fer-lo conscient, voler que marxi de casa i repetir mil milions de vegades, fins que t´ho aprenguis de memòria i t´ho creguis amb sang el mantra corresponent; m´estimo i m´aprovo. Genial, no sona malament, m´estimo i m´aprovo. Deixa un cert regust al pas de boca amb tons de prèsseg madur i regalecia i cireres de migtemps i terra humida de l´empordà, nascut entre Blanes i Cadaques molt tocat per la tramuntana, i .... m´estimo i m´aprovo, bona medicina, si senyor, un bon parenostre que estas en el cel. Mil milions de vegades i ja respiro millor. Amèn.