lunes, 4 de junio de 2012

Tàrtar d´autor; les mil i una nits

Are you ready? Estas preparat? A partir d´ara mateix, en aquest mateix instant present i en qualsevol moment que et vingui de gust, trobaras Tartar a Caltallrodo, al fons a la dreta, i et puc assegurar que penso sorpendre la teva capacitat de sorpresa, perque desitjo variar fins l´infinit i fer les mil i una maneres de fer un tartar; en boles, en gelatines, en piquillos, en gabardina, arrebossats, .... i per descomptat el típic de tota la vida i ara que m´he decidit ja no hi ha qui em pari i si no t´ho creus, espera i veuras el que tastaras i degustaras .... brutal !!!! Come in

martes, 3 de junio de 2008

Capitol 1 - entr 11



Dos homes caminen en la meva direcciò carregats per la cara de males intencions. O son quinquis o son policies o s´han perdut. Inspiro profundament, m´estimo i m´aprovo, i espero aconteixements. Son secrets de paisano que no ho diries, documentaciò i que hi fa aquí, preguntes i troles. Els he vist la cartutxera d´aixella de tres hores lluny amb el pistolon i marcant paquet. No seria mala idea fer mariconeres d´aixella per possar la cartera i el mòbil, segur que la gent ho compra, quedaria molt mascle irakià en el dessert compartint converses amb el Rambo. Guerra santa. Ho patento i hem forro, Antonio, i aquest estiu els xiringuitos de la platja estaran plens. Vinc de la feina cap a la feina, mai no dormo, pluriempleo. De professiò Alter Ego. Si, es molt cansat, esgotador, mai no saps que et passarà ni que pensaras. La motxilla es meva amb el menjar el telefon i mil coses que fan falta, kit de supervivència. No ho sap prou bè, de vostè que es mes respectuos. I una llibreta per fer inventaris. La vol veure? No, no he vist cap lladre robant botigues i cotxes i bosses. Anirè en compte, por la cuenta que me trae. Un caramel? No gràcies, no acceptis caramels de desconeguts, per la droga i aquestes coses. Segueixen el seu camí treient fum de les llaminadures, 007´s amb llicencia per preguntar i malfiar i detenir i enmanillar i protegir i cobrar, es clar. La esencia del mal. Retorna el seu col.lega dels ceros i dels sets a l´acciò despres de cincuanta anys de teràpia del son, antiaging. En la seva última seriosa creaciò Faulks va necesitar cinc anys. Per ressusitar el complex i dens personatge Bond la friolera de sis setmanes i no he anat a Jamica ni hi vull anar. Marcant paquet amb un parell, si senyor.

lunes, 2 de junio de 2008

Capitol 1 - entr 10



Recoloco la llibreta dintre de la bossa i me la penjo a l´espatlla. Surto d´excursiò IndianaJons en busca de la fuente perdida, no gaire lluny, cuatre passes mes enllà. Una font moderna amb manual d´instruccions en cd i una direcciò d´email per si hi ha algún problema.Servei 24 hores. No porto l´ordinador a sobre i mai llegeixo les instruccions d´us. Mal fet, no li podras treure tot el rendiment. Una mica d´aigua de boca, dame argo siusplau, que tinc la set seca. L´aigua te gust i amaga dintre del seu interior tots els souvenirs acumulats en el viatge. Característiques organolèptiques. Deneí i adn. Origen Ter-Llobregat en dies de sequera, amb possits de fang de torre de campanar al descobert, amb microorganismes de pedres i plantes industrials i algues d´uns peus que algú es va rentar, macarrons. Clor, molt de clor per a la desinfecciò, que no falti. Preocupaciò i responsabilitat, la seva especie està en vies d´extinciò. En aquesta plaça tambè hi puc seure, encara que sigui a terra. Un xiclet. L´aigua no m´ha deixa´t un bon record, mal rotllo. De fresa sense sucre per les dents, que no decaiguin. Segueixo amb el treball de recerca.

sábado, 31 de mayo de 2008

Capitol 1 - entr 9



Obro la bossa sense intenciò de tafanejar però amb morbosa curiositat. Tanco els ulls i la ma dreta es la que observa. Teràpia del tacte. Trobo una llibreta amb espirals. Bon dia doctor doctor doctor i ens donem la ma. Segueixi la lot, que ja ha començat la sessiò. Una llibreta insipida d´entrada i buida de continguts i un boli detingut en la espiral i frenat, dejadme que lo apunto de un tortazo, i fulls quadriculats per a miops. S´ha de fer un inventari de bossa trobada de matinada en un carrer. Passo ratlla a sota del títol, escrit amb majúscules. Primera entrada, ante notario, una llibreta. El boli pinta de conya. El boli va amb la llibreta o l´apunto apart? Um, difícil. Millor canto el moola mantra, i m´inspiro; Om Sat Chit Ananda Parabrahma Purushothama Paramatma Sri Bhagavathi Sameta Sri Bhagavathe Namaha. Si no saps que vol dir, es manifesta l´energia. Si saps el seu significat, es manifesta multiplicat per mil. Tu mateix Pere. Millor incorporo el boli a la llista. Segona entrada. Un boli que pinta de conya. Rellegeixo l´inventari, curt però potent i trobo que , vist per el notari, li falta una concreciò. El numero de fulles de la llibreta. No voldria que la persona que ha perdut la motxilla es penses, deunosguard, que li he xoriçat fulles de miop. Una, dori, teri, cuteri, mata, laveri, viri, virò. Setenta nou, sense comptar la del inventari. Ja ho entendrà. Primera entrada. Una llibreta amb setanta nou fulles i un inventari. Si que es cansat, això de tafanejar una bossa. Tinc set.

Capitol 1 - entr 8



Apuro la cigarreta bucòlics light sense sucre, m´estimo i m´aprovo, assegut en un banc dur i fred. T´estimo i t´aprovo si hi han iens diu el dur el fred i el banc. Multinacionals, multiuniversals, multiatòmiques, multiplicadores de calers. Serps escapçades que caminen amb potes alienes sempre cap amunt. Sempre. Oferta de treball, currículum vitae, probes psicotèctiques i entra al salmò que ja saps cap a on has de nedar si et pica l´entrecuix i vas calent. Riu amunt. Ho diu l´empresa. Des de els principis del dies, abans del big bang, abans del gènesis, abans de deu ho diu l´empresa. I si no t´ho creus, deixa el rem d´esclau, que ni ha deu mil que volen el teu lloc. No calen explicacions. Un antibiòtic? Si us plau, possim un ser conscient del que passa i un disfrutar del camí. Recordar que quan ajudaves a saltar el tres de deu salt d´aigua amb folre i manilles, just en el moment en que les braves repicaven les pedres i el sol acaronava el llom de l´empresa-salmò ibèric i la força de la gravetat t´omplia greument la panxa, tu estaves allí, esquivant la confrontaciò en comptes de vèncer, llegint i entenent la poesia, japonesa, el haiku como camino espiritual. Una opciò mes que penja del fil. I quan arriba a la fi, arribar o morir, i es deixen anar cagades d´hormones fertilitzades de dividents, hi han dues opcions; continuar o morir. Tu mateix. No esperis recompensa, sempre hi ha gana i el nen plora. Ocellets amb el bec obert que mai tenen prou i piulen sense parar. Mas madera i els objectius estan per generar mes objectius. O ho fas tu o un altre, haiku.

miércoles, 28 de mayo de 2008

Capitol 1 - entr 7



Estic al costat de la bossa. Es negre, gran i està grassa. Una bomba? no estic a Euskadi, ni al Liban, ni a Txetxenia i en aquest carrer no hi ha res per morir. Esperarè una mica, per si torna qui l´ha perdut. Un cigarret fumando espero quedarà molt bè, d´escena de pel.lícula. Andorrà, per lo dels dotze points. No fumo? Collons, menys mal que puc dir tacos. Ni fumo ni bec i ja puc entrar al santoral, per la porta de servei. Mes que bossa es motxilla barata decathlon reforçada per fer excursions de nit i de passada pensar. Segur que m´escau de puta mare. Un mirall si us plau i m´espero dos minuts mes, i contarè fins a deu, i si passa un cotxe ara mateix la deixo i segueixo camí, instants dels temps. Dreta , esquerra, dreta, esquerra, partit de tenis Roland Garros. Amunt? Res. Agafo la motxilla per la nansa i la pujo fins l´alçada dels ulls. Pesa un ou. Hi ha una etiqueta amb un nom que no coneg i un telefon que tampoc reconeg. Tinc mala memòria per els nùmeros de telèfon i el meu mòbil està sense bateria i no porto mòbil. Mai el porto quan surto a pensar. Normes de la casa. Reservado el derecho de admision.

Capitol 1 - entr 6



El que no acabo d´entendre es perquè, si soc un alter ego, estic tan aborrit. Podria ser invisible i colar-me en les cases i espiar la gent, podria volar, podria ser super guapo, podria ser un super místic, podria ser un super lo que sea, podria ser el que sempre he volgut ser i mai m´he atrevit a ser en comptes de ser ningù i de passar la nit caminant i pensant. Potser es la por a que la realitat superi la ficciò, com li passa al Kluun reetiquetat, Van de Klundert recepta original del coronel, que aconsegueix supervendes al pais de les tulipes i dels molins quadrats quan una dona va al metge, i la gent el confon amb ell mateix, el promiscu, que s´en va al llit amb noies joves i desconegudes i comença altres relacions mentre la seva dona lluita contra el càncer de mama. I plora la mama i plora la dona, cabrò. Podria ser ell, no passa res, es una pel.lícula, tanca la tele i ja està. Si això no pot ser, i podria es un condicional, seria molt demanar poder fer frases un xic mes llarges, mes descriptives i no tan esotèiques i conceptuals, basades en l´acciò-relaciò-feedbâk amb una gramàtica i una ortografia mes acurada als temps que corren? Qüalsevol dia et lleves i t´han trasplantat el cos i no series ni el primer ni l´ùltim. La casa nostra, camorra, un petò i qui avisa no es traïdor.